Racó literari de la Núria Sagués i AMICS
Biblioteca
En aquest espai intentaré penjar aquelles cançons que encara duc a la memòria des de la meva infància, altres que m’inventi o les que m’enviïn els amics. Clar que si no m'envieu coses només n'hi haurà de meves.
EL CICLISTA DE PEGA (una cançó que la cantava amb la meva l'àvia)
Una vegada hi havia un ciclista de pega
que en una curva va caure al fang
i en el "rulé" que s'hi va fer?
Un forat que se'l tapava amb un paper.
I, aquell paper, li deia així:
Una vegada un ciclista de pega, mastega
en una curba va caure al fang
i en el "rulé" que s'hi va fer?
Un forat que se'l tapava amb un paper.
El pare va anar al mercat, (bis)
a comprar una burra cega, trau, trau (bis)
Es troba un cirerer
carregat de figues verdes, trau, trau (bis)
Li tira un cop de roc,
i en fa caure una ametlla, trau, trau (bis)
Li cau l’ametlla al peu
i li surt sang de l’orella, trau, trau (bis)
De la sang que li va sortir
en corren set rieres, trau, trau (bis)
La van a mesurar,
mitja avellana plena, trau, trau (bis)
Un gos va caure al pou,
un cego s'ho mirava, trau, trau (bis)
Un mut cridava gent,
un sord s'ho escoltava, trau, trau (bis)
Pel mar corren conills,
pels boscos les anguiles, trau, trau (bis)
I a sota els garrofers
s'hi crien les sardines, trau, trau (bis)
Aquesta és la cançó,
la cançó de les mentides, trau. trau (bis)
Cançó que faig fer per participar en un repte poètic del portal de RC; inspirat en una fotografia que havien trobat a internet però no en sabien l’autor. A la fotografia si veien un grup de gent d'Harlem, alguns passejant, altres asseguts als portals de les cases, nens jugant al carrer...
A ritme deblues
(De fons se sent una harmònica i un dels personatges, un home, es posa a cantar)
Aquí al carrer,
hora baixa
i tot suat...
(S’hi afegeix el so d’una guitarra)
Aquí al carrer
tothom sospesa
què s’hi pot fer...
(Harmònica, guitarra i bombo)
Tanta feina
cada dia,
i sempre tan suat...
(La gent segueix el ritme amb les mans i s’hi afegeix més gent a cor)
Cantem, cantem,
aquí a Harlem,
mentre descansem.
(La guitarra gemega i plora l’harmònica)
Al carrer
ens hi trobem
petits i grans.
(Torna a cantar el personatge)
Tanta feina
cada dia,
i sempre tant suat...
(L’harmònica toca sola durant molta estona i el cantant treu del pit tota la seva força)
Tanta feinaaaaaaaaaaa!
tanta feinaaaaaaaaaaaaaaa! (Repeteix)
(So de l’harmònica i guitarra esqueixant-se, la veu de la gent i moviments corporals a compàs).
Demà tot serà igual
aquí a Harlemmmmm! (S’allarga la lletra)
(Personatge sol altre cop, amb veu forta)
Aquí al carrer,
hora baixa
i tot suat...
(Forts acords de guitarra i harmònica plegades que van disminuint fins a fondre’s en un xiuxiueig)
Fi